El nou amagatall de 'n Josep

 És ben cert que hi va haver iun any que, una mica "esperitats" que diuen a Girona, i, que seria alguna cosa així com (sortir d'un lloc) "escopetejat" vam veure per Cap d'Any al senyorito aquell que cantava "pener¡trar tu sexo (por delante y por detràs) i que s'ha afeccionat a l'Escriptura: "L'home que va viure dues vegades" (2021) (Premi Ramon Llull). Aquell senyoritu era el vocalista (queda molt bé) dels Sopa de Cabra, en Gerard Quintana. He vist el pantinat que duia Gerard Quintana en dues noies i doncs treballadores del Tercer Sector que duien aquell mateix pentinat. He suposat que ens tracten de maricons o quelcom semblant i que el cardar és pels hòmens. De totes maneres us voldria fer reflexionar sobre: L'home se l'ha de pelar cada 28 dies o sinó als 65 anys o un poc abans de fer-los, després de l'abstinència de la Quaresma un somni eròtic rebossante de placer el mati d'un espant! I, així, podrem fer "Car...

Dir-vos... Bon dia! eh? primer de tot dir-vos que avui s'escau en Dissabte. És una d'aquelles coses que trobo a faltar el les efemèrides o potser es diu onomàstiques dels "documents" que freqüentem, obrim o trobem arreu de internet. Son ben poques les coses que en transcendeixen, de les persones que escriuen. Per exemple sovint se'ns diu: La Sra Blanca Ripoll, era una professora que vaig tenir durant un Semestre deu fer vuit o nou anys en què viatjava jo de Balenyà-Tona-Seva, a tres quarts d'hora de casa, fins a BCN (a l'edifici Josep Carner) ...Era professora... no recordo ara, amb aquests noms que posen a les assignatures: Gramàtica normativa de l'Español. Ai! de l'Espanyol. Blanca xerrava sempre, i escaientment en castellà. Ens va parlar de moltes coses i molt interessants, és clar! Eren interessants perquè no només ens és una mica propi: tots hem dedicat alguna estona en diferents etapes de les nostres vides a saber sobre Espanya si més no lo e...

 L'altre dia, obria el Blogger. Vaig apreciar, com sempre fa... o sigui que... potser es tractava de: "que feia temps que no l'obria". Vaig veure que tenia 3 comptes de correu, diguéssim. Una d'elles, amb el g-mail de la UOC ha quedat anul·lada. Era la més antiga. Llavors suposo que ja després del primer confinament: de fet jo estava igualment confinat, però podia rebre visites i pel Juny em van portar aquest portàtil que vaig encetar el compte més gros, ara com ara, on hi tinc el "ncj-isback" (nou can josep ha tornat!). Aquest d'ara, l'he obert: "a veure què hi tenia". No recordava això dels"... millor dit, "del dissabte" perquè a la setmana següent ja m'havia despistat. Doncs bé: no és pas el que hagut de corregir per haver passat sis mesos. En aquest sentit ara penso que em trobava molt més bé l'altre dia explicant, fent un resum del treball d'aquest passat semestre (de Setembre a Febrer). Serà, perquè tot ...

 Suposo que suposaré... intento imaginar la raó que m'agermana amb un nebot i que consisteix a, mandrosament, trobar una mena de (en diria Dan Brown:) una clau de volta que faci descobrir, a la paersona a qui " admirem " (el meu nebot i jo) que estem al cas del que li va caure en desgràcia sobre la seva existència: En el cas del meu para la desgràcia li va venir per La Caritat. Allò que alguns mossèns se n'omplen la puta boca de manera que en fan del deshonor que suposa el acollir-te (per puta pena, que seria la caritat) aun treballador, un tal Márquez, Luís. El referit, a qui la seva germana, a manera de Santa Escolàstica, en comptes de "resar" per què no se n'anés de la companyia que fins llavors li devia fer el Sr. Luís Márquez doncs li va cremar la cara ficant-li diuen no sé que (betzina potser, o algun àcid) diuen que a la tovallola que li va "cremar" tota la cara. Ell atent al Seguro va dir que era de soldar. Un advocat de Vic, en Redorta...

 Volguts tots/es. No sé què deu haver passat, potser ho fa que sempre menteixo... vull dir que faig veure que estic animat, content.. que sóc: allò que en diuen "Divertido"... Com deia aquella dona: "la Processó va per dintre" i, no en faig mai mala sang, sinó que va passar dissabrte passat (avui fa nou dies) que no em tenia per Confinat. A la Residència MUTUAM de Manresa hi ha hagut per lo menys dos casos de Covid (una dona de uns seixanta-un anys que porta cotitzant des de que en tenia catorze i que suposo... bé diuen que ha dit que després de (ara està al Hospital) després de l'Hospital agafarà Vacances. Suposo que li demanaran que plegui, que ja està bé. L'altra infectada és una noieta marroquina, l'altra marroquina (de Recepció) ja l'ha passat la Covid: 2 cops sense TANTS ESCARAFALLS perquè no tenen 61 anys i si ara es morís aquesta dona, amb tot el carinyo del Món: Seria una fita important. Sobre els amagatalls i el sots-marinisme... fins i tot...

Podríem començar per totes aquelles coses que faríem en un amagatall que acabem de TROBAR. Per tant, si el trobem, no podem estar segurs que ningú més el conegui i no hi podem més que amagar, dins l'amagatall referit, aquelles coses de valor que un bon dia, al cap del temps (una tarda o una setmana) aniríem a recollir... pel mateix fet que fer-ho suposa també una altra aventura! És ben cert, fins i tot, que amagar per amagar ja seria una de les funcions de la cosa: El amagatall i el tresor. Doncs proposo que l'amagatall estigui a la vista d'HOM. És a dir que Hom (de tot-hom o de pro-hom (galifardeus i tot) el pugui(n) veure); així donarem més i millor ventura al nostre treball de manera  genèrica. És a dir, no de manera general, sinó pertanyent al Gènere (Hom). Tant és, i s'esdevé, així que promptament gaudiríem tots de l'exercici de qualitativament se'ns pugui suposar, o poguem pretendre, al capdavall d'unes poques línies. Per exemple desposseits aquí de gu...