El meu nou amagatall... una nova experiència!

Podríem començar per totes aquelles coses que faríem en un amagatall que acabem de TROBAR. Per tant, si el trobem, no podem estar segurs que ningú més el conegui i no hi podem més que amagar, dins l'amagatall referit, aquelles coses de valor que un bon dia, al cap del temps (una tarda o una setmana) aniríem a recollir... pel mateix fet que fer-ho suposa també una altra aventura!

És ben cert, fins i tot, que amagar per amagar ja seria una de les funcions de la cosa: El amagatall i el tresor. Doncs proposo que l'amagatall estigui a la vista d'HOM. És a dir que Hom (de tot-hom o de pro-hom (galifardeus i tot) el pugui(n) veure); així donarem més i millor ventura al nostre treball de manera  genèrica. És a dir, no de manera general, sinó pertanyent al Gènere (Hom).

Tant és, i s'esdevé, així que promptament gaudiríem tots de l'exercici de qualitativament se'ns pugui suposar, o poguem pretendre, al capdavall d'unes poques línies. Per exemple desposseits aquí de guarniments... de aderezos que deia l'Adam Pontipie a "Siete Novias para Siete Hermanos"... bé ho deia la que serà la seva dona: "mi estofado no necesita aderezo" -quan ell li demana el tomàquet-. El devien tenir amagat! hahah

En aquest espai, m'agradaria escriure-hi cada Dissabte aquesta hora... abans de dinar i veure, com diu el meu tutor, que engrescant-me en un únic projecte l'assoliment esdevingui molt més (plausible! en el sentit de "manjable") i doncs abordable per integritat. Que Déu m'hi ajudi!