Bona tarda. Tarda de Diumenge ahir!
"¡Todo es posible en Domingo!"Ahir no sabia que havia mort Josep Maria Espinàs... com ddeia El Mestre Puyal: "En Espinàs: Sovint..."
Però ahir reflexionava, jo, que l'Actitud Digital... (és una mena de tòpic ja, i, és que estic mirant de trobar ocasions per culturitzar-me digitalment) assolint el Certificat (sencer! i no amb un només nº d'hores de convalidades com a la UOC, per exemple per superar Tecnologies Aplicades a les Humanitats... que serien com "el Carnet de conduir amb cupons de la moreneta") doncs el Certificat acTIC que expedeix... bé! ho deu fer algun Organisme (de la Generalitat de Catalunya). Suposo que com amb la llengua catalana, que ho porta algun Consorci (El Comsorci per la Normalització Lingüística, el CpNL).
Tinc el llibre del nivell BASIC aquí mateix, a sobre el llit. On hi dormo. És que ja fa temps que es va parlar d'uns prestatges... però no me n'han dit res més. Suposo que no es deu poder fer furats a la paret en una Residència!
Doncs bé avui us passaré un fragment d'una cosa tan representativa (potser?) com son els Sants Evangelis.
Vegeu-ho SI US PLAU no seran ni 2 minuts!
"Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».
Mateu, Capítol cinc, cap allà al 15è versicle (curiosament)...
No és una Actitud Digital... per exemple xerrar pells descosits?
Pensava ahir que estava ben desencaminat. Seria una mica cínic (al meu pare no li agradava) tot i que el cinisme es pot agafar com una Teckné (grega) és a dir un skill... bé és ben cert que seria una Competència.
El dir la veritat... és com e t diuen d'apuntar-te a l'Atur: "lo més fàcil del Món!"... qualsevol imbècil (ò, era: qualsevol Idiota?) pot dir la veritat... Quin és el problema? es diu del Pecat (qualsevol pecat) que esclavitza... no fa pas gaire ho (els que anem tot sovint a missa) VAM LLEGIR.
El meu germà, va morir de càncer ara farà 17 anys... i que consti que la mare l'aplaudia, gairebé amb això que... una mica era... doncs també una teckné (si més no artística) el IMITAR que em sembla, -ara ja!-, es pot dir EN CATALÂ i que de fet on és pejoratiu és en el Castellà. Em sembla que hi ha una figura (fins i tot) Legal que parla del "escarnio" no seria.. no TINDRIA el mateix significat que en Català... ESCARNIR vol, en un moment donat... vol dir: El que fan les Universitats! DONAR DIFUSIÓ. El escarnio i el escarnir, proposo, serien com el escarrassar-s'hi amb el esmerçar-s'hi.
El meu germà havia anat a la Universitat (com Déu mana). En cinc anys es va fer enginyer Industrial Superior. A BCN. Llavors no se sap com es VA PODER PAGAR (a Casa) UN MÀSTER DE L'IESE... justament calculo que molt poquet després de la Crisi del Petroli de 1972 ò 73 un mil·lió de les Antigues Pessetes.
I, patam! una feina a la Fira de Barcelona. Ja sabé la que té vuit llums com les lletres de la ciutat. Rodatur, Sonimag etc. Mentrestant la seva dona Mireia es treia un segon Doctorat en Història i, no ho oblidem. El Nivell D de Català. Em sembla que es mirava molt el Toni Soler (del 'Polònia'). Ell també és historiador.
Doncs deia: el qui diu una mentida és fa esclau de la mentida que diu. Jo vaig suposar que perquè sempre faràs (hauràs de fer) el mateix posat. Pot... podria! fins i tot resultar plaent que (El Pecat) ens esclavitzi... i que haguem de dur una doble vida i tot el PASTEL...
Doncs reprenent lo del cinisme, i perdoneu la digressió, em deia ahir que "JO TINC UN PROBLEMA AMB LA BEGUDA: FA MASSA TERMPS QUE NO LA TASTO!". Doncs bé un dia em vaig trobar (tot ) un xicot... que aviat serà pare (quan el vaig trobar jo allà a Tona); que em va dir: "Agafaves unes Òsties, Pep!" i és ben cert: bevia fins a la inconsciència. Si mai... bé anava a dir si mai, sense perdre el coneixement us ha passat que no recordeu, no "què li vaig dir?" perquè ja ho has pensat abans per tu sol (en el cas que ho recordessis) i "en trance" que deia el Jim Morrisson, eixeixen aquestes culebres i sospitosa sinceritat. Més aviat jo advoco per un despotricar. Sí: Els torrats hem dit sempre la veritat... (per això bevíem). Sinó no ens (emprant terminologia de rès: Sinó noens alcancem!
Doncs bé cada cap de setmana igual durant anys... dels 16-17 als 21. I després dels 32 als 42 la Farlopa... Jo em sembla que vaig dir "UN GRAM DE FARLI" fins que tant: "Qué quieres, Josep?" va sortir... no el PERICO! sinó; la Coicaína... encara que creïeu-me no sabia pas on anava!
Doncs bé ahir deia jo:
Quan més tard estem, més me n'adono de la gran veritat de Sócrates: Sólo sé que no sé nada!
Josep Salvans Arola
Estudiant del G. d'Humanitats.
UOC. 2023. Manresa.
Tinc el llibre del nivell BASIC aquí mateix, a sobre el llit. On hi dormo. És que ja fa temps que es va parlar d'uns prestatges... però no me n'han dit res més. Suposo que no es deu poder fer furats a la paret en una Residència!
Doncs bé avui us passaré un fragment d'una cosa tan representativa (potser?) com son els Sants Evangelis.
Vegeu-ho SI US PLAU no seran ni 2 minuts!
"Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».
Mateu, Capítol cinc, cap allà al 15è versicle (curiosament)...
No és una Actitud Digital... per exemple xerrar pells descosits?
Pensava ahir que estava ben desencaminat. Seria una mica cínic (al meu pare no li agradava) tot i que el cinisme es pot agafar com una Teckné (grega) és a dir un skill... bé és ben cert que seria una Competència.
El dir la veritat... és com e t diuen d'apuntar-te a l'Atur: "lo més fàcil del Món!"... qualsevol imbècil (ò, era: qualsevol Idiota?) pot dir la veritat... Quin és el problema? es diu del Pecat (qualsevol pecat) que esclavitza... no fa pas gaire ho (els que anem tot sovint a missa) VAM LLEGIR.
El meu germà, va morir de càncer ara farà 17 anys... i que consti que la mare l'aplaudia, gairebé amb això que... una mica era... doncs també una teckné (si més no artística) el IMITAR que em sembla, -ara ja!-, es pot dir EN CATALÂ i que de fet on és pejoratiu és en el Castellà. Em sembla que hi ha una figura (fins i tot) Legal que parla del "escarnio" no seria.. no TINDRIA el mateix significat que en Català... ESCARNIR vol, en un moment donat... vol dir: El que fan les Universitats! DONAR DIFUSIÓ. El escarnio i el escarnir, proposo, serien com el escarrassar-s'hi amb el esmerçar-s'hi.
El meu germà havia anat a la Universitat (com Déu mana). En cinc anys es va fer enginyer Industrial Superior. A BCN. Llavors no se sap com es VA PODER PAGAR (a Casa) UN MÀSTER DE L'IESE... justament calculo que molt poquet després de la Crisi del Petroli de 1972 ò 73 un mil·lió de les Antigues Pessetes.
I, patam! una feina a la Fira de Barcelona. Ja sabé la que té vuit llums com les lletres de la ciutat. Rodatur, Sonimag etc. Mentrestant la seva dona Mireia es treia un segon Doctorat en Història i, no ho oblidem. El Nivell D de Català. Em sembla que es mirava molt el Toni Soler (del 'Polònia'). Ell també és historiador.
Doncs deia: el qui diu una mentida és fa esclau de la mentida que diu. Jo vaig suposar que perquè sempre faràs (hauràs de fer) el mateix posat. Pot... podria! fins i tot resultar plaent que (El Pecat) ens esclavitzi... i que haguem de dur una doble vida i tot el PASTEL...
Doncs reprenent lo del cinisme, i perdoneu la digressió, em deia ahir que "JO TINC UN PROBLEMA AMB LA BEGUDA: FA MASSA TERMPS QUE NO LA TASTO!". Doncs bé un dia em vaig trobar (tot ) un xicot... que aviat serà pare (quan el vaig trobar jo allà a Tona); que em va dir: "Agafaves unes Òsties, Pep!" i és ben cert: bevia fins a la inconsciència. Si mai... bé anava a dir si mai, sense perdre el coneixement us ha passat que no recordeu, no "què li vaig dir?" perquè ja ho has pensat abans per tu sol (en el cas que ho recordessis) i "en trance" que deia el Jim Morrisson, eixeixen aquestes culebres i sospitosa sinceritat. Més aviat jo advoco per un despotricar. Sí: Els torrats hem dit sempre la veritat... (per això bevíem). Sinó no ens (emprant terminologia de rès: Sinó noens alcancem!
Doncs bé cada cap de setmana igual durant anys... dels 16-17 als 21. I després dels 32 als 42 la Farlopa... Jo em sembla que vaig dir "UN GRAM DE FARLI" fins que tant: "Qué quieres, Josep?" va sortir... no el PERICO! sinó; la Coicaína... encara que creïeu-me no sabia pas on anava!
Doncs bé ahir deia jo:
Quan més tard estem, més me n'adono de la gran veritat de Sócrates: Sólo sé que no sé nada!
- Agafaves unes hòsties, pep!
- Sí... com deien en aquella pel·lícula en francès: Les agafava "De l'alçada d'un campanar" jajaj i llavors apareixia aquell actor francès tant alt, en Jean Renó amb un identificatiu on posava: "Monsieur Campanoi". És a dir, els campanois havien de ser alts de necessitat.
- Bona!
Josep Salvans Arola
Estudiant del G. d'Humanitats.
UOC. 2023. Manresa.
Comentarios
Publicar un comentario