El desequilibri, un "recurs" emocional.
Suposo que suposaré... intento imaginar la raó que m'agermana amb un nebot i que consisteix a, mandrosament, trobar una mena de (en diria Dan Brown:) una clau de volta que faci descobrir, a la paersona a qui " admirem " (el meu nebot i jo) que estem al cas del que li va caure en desgràcia sobre la seva existència: En el cas del meu para la desgràcia li va venir per La Caritat. Allò que alguns mossèns se n'omplen la puta boca de manera que en fan del deshonor que suposa el acollir-te (per puta pena, que seria la caritat) aun treballador, un tal Márquez, Luís. El referit, a qui la seva germana, a manera de Santa Escolàstica, en comptes de "resar" per què no se n'anés de la companyia que fins llavors li devia fer el Sr. Luís Márquez doncs li va cremar la cara ficant-li diuen no sé que (betzina potser, o algun àcid) diuen que a la tovallola que li va "cremar" tota la cara. Ell atent al Seguro va dir que era de soldar. Un advocat de Vic, en Redorta...