El nou amagatall de 'n Josep

 Volguts tots/es. No sé què deu haver passat, potser ho fa que sempre menteixo... vull dir que faig veure que estic animat, content.. que sóc: allò que en diuen "Divertido"... Com deia aquella dona: "la Processó va per dintre" i, no en faig mai mala sang, sinó que va passar dissabrte passat (avui fa nou dies) que no em tenia per Confinat. A la Residència MUTUAM de Manresa hi ha hagut per lo menys dos casos de Covid (una dona de uns seixanta-un anys que porta cotitzant des de que en tenia catorze i que suposo... bé diuen que ha dit que després de (ara està al Hospital) després de l'Hospital agafarà Vacances. Suposo que li demanaran que plegui, que ja està bé. L'altra infectada és una noieta marroquina, l'altra marroquina (de Recepció) ja l'ha passat la Covid: 2 cops sense TANTS ESCARAFALLS perquè no tenen 61 anys i si ara es morís aquesta dona, amb tot el carinyo del Món: Seria una fita important. Sobre els amagatalls i el sots-marinisme... fins i tot...

Podríem començar per totes aquelles coses que faríem en un amagatall que acabem de TROBAR. Per tant, si el trobem, no podem estar segurs que ningú més el conegui i no hi podem més que amagar, dins l'amagatall referit, aquelles coses de valor que un bon dia, al cap del temps (una tarda o una setmana) aniríem a recollir... pel mateix fet que fer-ho suposa també una altra aventura! És ben cert, fins i tot, que amagar per amagar ja seria una de les funcions de la cosa: El amagatall i el tresor. Doncs proposo que l'amagatall estigui a la vista d'HOM. És a dir que Hom (de tot-hom o de pro-hom (galifardeus i tot) el pugui(n) veure); així donarem més i millor ventura al nostre treball de manera  genèrica. És a dir, no de manera general, sinó pertanyent al Gènere (Hom). Tant és, i s'esdevé, així que promptament gaudiríem tots de l'exercici de qualitativament se'ns pugui suposar, o poguem pretendre, al capdavall d'unes poques línies. Per exemple desposseits aquí de gu...